Última actualisació: 05/01/2022

Calendari de dies inhàbils

Al calendari de dies inhàbils de l’Administració general de l’Estat (AGE) s’inclouen els dies que tenen la consideració d’inhàbils a l’efecte del còmput de terminis en la realització d’actuacions administratives i per a l’exercici dels drets dels ciutadans davant de l’Administració pública.

Informació sobre el calendari

El calendari de dies inhàbils (cal tindre’l en compte a l’efecte de còmput de terminis) és fixat per cada administració anualment i s’ha de publicar perquè en tinguen coneixement tots els ciutadans abans del començament de cada any.

Es publica en el diari oficial corresponent i en altres mitjans de difusió que en garantisquen el coneixement.

El calendari de dies inhàbils s’elabora amb subjecció al calendari laboral oficial, i en l’àmbit respectiu (administració estatal, autonòmica i local) fixa els dies inhàbils ((art. 30.7 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, S'obre en una nova finestra. del procediment administratiu comú de les administracions públiques).

El calendari laboral el publica el Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social, en compliment del que establix el Reial Decret 2001/1983, S'obre en una nova finestra. sobre regulació de la jornada de treball, jornades especials i descansos.

Per tant, amb caràcter general seran dies inhàbils:

El calendari de dies inhàbils en l’àmbit de l’Administració general de l’Estat el publica el Ministeri de Política Territorial i Funció Pública, a través de la Secretaria d’Estat de Funció Pública, al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), abans que comence cada any, així com en altres mitjans de difusió que en garantisquen el coneixement generalitzat.

Les actuacions administratives i l’exercici dels drets dels ciutadans davant de l’Administració s’han de fer dins del temps –terminis i termes– que s’assenyale per a fer-ho. Esta regla obliga de la mateixa manera les autoritats i el personal al servici de les administracions públiques competents per a la tramitació dels assumptes administratius i els interessats en eixos assumptes.

El “terme” fa referència al moment determinat en el temps en què la norma exigix fer una actuació, per exemple, la compareixença en una oficina pública a una hora determinada.

El “termini” consistix en un espai de temps, més o menys ampli, establit en la norma per a fer una actuació, per exemple, el termini d’esmena de deu dies atorgat en un requeriment.

Les actuacions efectuades “fora de temps” poden repercutir tant en els actes –un recurs presentat fora de termini serà objecte d’una resolució d’inadmissió a tràmit– com en el personal al servici de l’Administració que tinga a càrrec seu el despatx dels assumptes –té l’obligació legal de dictar resolució expressa en termini, i l’incompliment d’esta obligació pot donar lloc a l’exigència de responsabilitat disciplinària, sense perjuí de la que pertocara d’acord amb la normativa aplicable.

El còmput de terminis en la tramitació administrativa té una certa complexitat, ja que cal tindre en compte diferents elements:

Còmput de terminis

Els articles 30 i 31 de la LPAC (Llei 39/2015, d’1 d’octubre S'obre en una nova finestra. ) establixen el règim jurídic aplicable al còmput de terminis.

El sistema de còmput en la tramitació de procediments administratius en funció de si estos s’assenyalen en hores, dies, mesos o anys és el següent:

Quan l’últim dia del termini sigui inhàbil, s’entén prorrogat al primer dia hàbil següent.

A més, quan un dia siga hàbil al municipi o a la comunitat autònoma en què residix l’interessat però inhàbil a la seu de l’òrgan administratiu, o a la inversa, es considerarà inhàbil en tot cas.

La declaració d’un dia com a hàbil o inhàbil a l’efecte del còmput de terminis no determina per si sola el funcionament dels centres de treball de les administracions públiques, l’organització del temps de treball o el seu règim de jornada i horaris.

Per la seua part, l’article 31 de la mateixa Llei establix el règim aplicable al còmput de terminis en els registres.

Cada Administració pública ha de publicar els dies i l’horari en què han de romandre obertes les oficines que han de prestar assistència per a la presentació electrònica de documents, garantint el dret dels interessats a ser assistits en l’ús de mitjans electrònics.

El registre electrònic de cada Administració o organisme es regix a l’efecte del còmput dels terminis, per la data i l’hora oficial de la seu electrònica d’accés, que ha de disposar de les mesures de seguretat necessàries per a garantir-ne la integritat i figurar de manera accessible i visible.

El funcionament del registre electrònic es regix per les regles següents:

  1. El funcionament del registre electrònic es regix per les regles següents:
  2. A l’efecte del còmput de termini fixat en dies hàbils, i pel que fa al compliment de terminis per part dels interessats, la presentació un dia inhàbil s’entén efectuada en la primera hora del primer dia hàbil següent, llevat que una norma en permeta expressament la recepció en un dia inhàbil. Els documents es consideren presentats per l’orde d’hora efectiva en què ho van ser el dia inhàbil. Els documents presentats el dia inhàbil es reputen anteriors, segons el mateix orde, als que ho van ser el primer dia hàbil posterior.
  3. L’inici del còmput dels terminis que hagen de complir les administracions públiques ve determinat per la data i l’hora de presentació al registre electrònic de cada Administració o organisme. En tot cas, la data i l’hora efectiva d’inici del còmput de terminis ha de ser comunicada a qui va presentar el document.

La seu electrònica del registre de cada Administració pública o organisme ha de determinar, atenent l’àmbit territorial en el qual exercix les competències el seu titular i el calendari previst en l’article 30.7, els dies que cal considerar inhàbils a l’efecte previst en este article. Este és l’únic calendari de dies inhàbils que s’ha d’aplicar a l’efecte del còmput de terminis en els registres electrònics, sense que hi resulte d’aplicació el que disposa l’article 30.6.

Ampliació de terminis

Els terminis establits són ampliables, llevat de precepte en contra (no ho són, per exemple, els terminis per recórrer), d’ofici o a petició dels interessats, per un període que no n’excedisca la mitat, si les circumstàncies ho aconsellen i amb això no es perjudiquen drets de tercers. L’acord d’ampliació s’ha de notificar als interessats.

En tot cas, l’ampliació dels terminis s’ha d’aplicar als procediments tramitats per les missions diplomàtiques i oficines consulars, així com a aquells que, substanciant-se a l’interior, exigisquen formalitzar algun tràmit a l’estranger o en què intervinguen interessats residents fora d’Espanya. No obstant això, en cap cas no pot ser objecte d’ampliació un termini ja vençut. I tant la petició dels interessats com la decisió sobre l’ampliació s’han de produir, en tot cas, abans del venciment del termini del qual es tracte. Els acords sobre ampliació de terminis o sobre la seua denegació no són susceptibles de recurs, sense perjuí del que siga procedent contra la resolució que pose fi al procediment.

Quan una incidència tècnica haja impossibilitat el funcionament ordinari del sistema o l’aplicació que corresponga, i fins que se solucione el problema, l’Administració pot determinar una ampliació dels terminis no vençuts, i cal publicar a la seu electrònica tant la incidència tècnica esdevinguda com l’ampliació concreta del termini no vençut.