Última actualització: 09/02/2024

calendari de dies inhàbils

Al calendari de dies inhàbils de l’Administració general de l’Estat (AGE) s’inclouen els dies que tenen la consideració d’inhàbils a l’efecte del còmput de terminis en la realització d’actuacions administratives i per a l’exercici dels drets dels ciutadans davant de l’administració pública.

Informació sobre el calendari

EEl calendari de dies inhàbils (cal tenir-lo en compte a l’efecte de còmput de terminis) és fixat per cada administració anualment i s’ha de publicar perquè en tinguin coneixement tots els ciutadà abans del començament de cada any.

La seva publicació es fa al diari oficial corresponent i en altres mitjans de difusió que en garanteixen el coneixement.

El calendari de dies inhàbils s’elabora amb subjecció al calendari laboral oficial, i en l’àmbit respectiu (administració estatal, autonòmica i local) fixa els dies inhàbils ((art. 30.7 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, S'obrirà en una finestra nova. del procediment administratiu comú de les administracions públiques).

El calendari laboral el publica el Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social, en compliment del que estableix el Reial decret 2001/1983, S'obrirà en una finestra nova. sobre regulació de la jornada de treball, jornades especials i descansos.

Per tant, amb caràcter general seran dies inhàbils els següents:

El calendari de dies inhàbils en l’àmbit de l’Administració general de l’Estat el publica el Ministeri de Política Territorial i Funció Pública, a través de la Secretaria d’Estat de Funció Pública, al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), abans que comenci cada any, així com en altres mitjans de difusió que en garanteixin el coneixement generalitzat.

Les actuacions efectuades “fora de temps” poden repercutir tant en els actes –un recurs presentat fora de termini serà objecte d’una resolució d’inadmissió a tràmit– com en el personal al servei de l’administració que tingui al seu càrrec el despatx dels assumptes –té l’obligació legal de dictar resolució expressa en termini, i l’incompliment d’aquesta obligació pot donar lloc a l’exigència de responsabilitat disciplinària, sens perjudici de la que pertoqués d’acord amb la normativa aplicable–.

El “terme” fa referència al moment determinat en el temps en què la norma exigeix fer una actuació, per exemple, la compareixença en una oficina pública a una hora determinada.

El “termini” consisteix en un espai de temps, més o menys ampli, establert en la norma per fer una actuació, per exemple, el termini d’esmena de deu dies atorgat en un requeriment.

Les actuacions efectuades “fora de temps” poden repercutir tant en els actes –un recurs presentat fora de termini serà objecte d’una resolució d’inadmissió a tràmit– com en el personal al servei de l’administració que tingui al seu càrrec el despatx dels assumptes –té l’obligació legal de dictar resolució expressa en termini, i l’incompliment d’aquesta obligació pot donar lloc a l’exigència de responsabilitat disciplinària, sens perjudici de la que pertoqués d’acord amb la normativa aplicable–.

El còmput de terminis en la tramitació administrativa té una certa complexitat, ja que cal tenir en compte diferents elements:

Còmput de terminis

Els articles 30 i 31 de la LPAC (Llei 39/2015, d’1 d’octubre S'obrirà en una finestra nova. ) estableixen el règim jurídic aplicable al còmput de terminis.

El sistema de còmput en la tramitació de procediments administratius en funció de si aquests s’assenyalen en hores, dies, mesos o anys és el següent:

Quan l’últim dia del termini sigui inhàbil, s’entén prorrogat al primer dia hàbil següent.

A més a més, quan un dia sigui hàbil al municipi o a la comunitat autònoma en què resideix l’interessat i inhàbil a la seu de l’òrgan administratiu, o a la inversa, es considera inhàbil en tot cas.

La declaració d’un dia com a hàbil o inhàbil a l’efecte del còmput de terminis no determina per si sola el funcionament dels centres de treball de les administracions públiques, l’organització del temps de treball o el seu règim de jornada i horaris.

Per la seva part, l’article 31 de la mateixa llei estableix el règim aplicable al còmput de terminis als registres.

Cada administració pública ha de publicar els dies i l’horari en què hagin de romandre obertes les oficines que han de prestar assistència per a la presentació electrònica de documents, garantint el dret dels interessats a ser assistits en l’ús de mitjans electrònics.

El registre electrònic de cada administració o organisme es regeix a l’efecte del còmput dels terminis, per la data i l’hora oficial de la seu electrònica d’accés, que ha de comptar amb les mesures de seguretat necessàries per garantir-ne la integritat i figurar de manera accessible i visible.

El funcionament del registre electrònic es regeix per les regles següents:

  1. Ha de permetre la presentació de documents tots els dies de l’any durant les vint-i-quatre hores.
  2. A l’efecte del còmput de termini fixat en dies hàbils, i pel que fa al compliment de terminis per part dels interessats, la presentació un dia inhàbil s’entén efectuada en la primera hora del primer dia hàbil següent tret que una norma en permeti expressament la recepció en un dia inhàbil. Els documents es consideren presentats per l’ordre d’hora efectiva en què ho van ser el dia inhàbil. Els documents presentats el dia inhàbil es reputen anteriors, segons el mateix ordre, als que ho van ser el primer dia hàbil posterior.
  3. L’inici del còmput dels terminis que hagin de complir les administracions públiques ve determinat per la data i l’hora de presentació al registre electrònic de cada administració o organisme. En tot cas, la data i l’hora efectiva d’inici del còmput de terminis ha de ser comunicada a qui va presentar el document.

La seu electrònica del registre de cada administració pública o organisme ha de determinar, atenent l’àmbit territorial en el qual exerceix les competències el seu titular i el calendari previst a l’article 30.7, els dies que cal considerar inhàbils a l’efecte previst en aquest article. Aquest és l’únic calendari de dies inhàbils que s’ha d’aplicar a l’efecte del còmput de terminis en els registres electrònics, sense que resulti d’aplicació als mateixos el que disposa l’article 30.6.

Ampliació de terminis

Els terminis establerts són ampliables, tret de precepte en contrari (no ho són, per exemple, els terminis per recórrer), d’ofici o a petició dels interessats, per un període que no n’excedeixi la meitat, si les circumstàncies ho aconsellen i amb això no es perjudiquen drets de tercers. L’acord d’ampliació s’ha de notificar als interessats.

En tot cas, l’ampliació dels terminis s’ha d’aplicar als procediments tramitats per les missions diplomàtiques i oficines consulars, així com a aquells que, substanciant-se a l’interior, exigeixin formalitzar algun tràmit a l’estranger o en què intervinguin interessats residents fora d’Espanya. No obstant això, en cap cas no pot ser objecte d’ampliació un termini ja vençut. I tant la petició dels interessats com la decisió sobre l’ampliació s’han de produir, en tot cas, abans del venciment del termini del qual es tracti. Els acords sobre ampliació de terminis o sobre la seva denegació no són susceptibles de recurs, sens perjudici del que procedeixi contra la resolució que posi fi al procediment.

Quan una incidència tècnica hagi impossibilitat el funcionament ordinari del sistema o l’aplicació que correspongui, i fins que se solucioni el problema, l’administració pot determinar una ampliació dels terminis no vençuts, i cal publicar a la seu electrònica tant la incidència tècnica esdevinguda com l’ampliació concreta del termini no vençut.